Primària
.
-
27.04.2016 09:43
El dia. Mar Giménez 6è Primària
MarGiménez_6èA_prosa_
finalistacategoriaB.odt Hola a tots jo som na Lupe, pel meu aniversari la meva padrina m'ha regalat aquest diari. S'ha equivocat de dia, però és l'única que se'n recorda de mi.
Som una nina que passa desapercebuda, que tothom la trepitja i li tiren granissats.
Som baixeta i redoneta amb pigues i el pel castany amb reflexos taronjosos.
La cara la tenc petita i redona amb un ulls verds i molt grans, un nas xat i la boca petita amb uns llavis fins. Duc ulleres i ortodòncia a les dents.
Dia 25 de febrero
El meu aniversari i ningú se'n ha recordat de jo, ni a l'escola ni a casa.
Estic a casa cercant informació sobre el relleu d'Espanya, i de sobte, la meva mare m'ha dit:
- Corre, corre... vesteix-te anem a l'hospital!!!
De camí a l'hospital li he demanat que havia passat, perquè tanta pressa. M'ha dit que havien atropellat a la padrina quan anava al supermercat, un conductor que anava un poc gat.
A l'hospital ens han dit que no és possible que es recuperi.
Jo tenia una gran amistat amb ella però sobretot, ella era la que sempre m'escoltava i ara... està molt ferida, està en estat crític.
Dia 3 de març
Estic molt trista i dolorida.
M'he proposat fer una màquina per a la gent que té alguna malaltia que no es pot curar, la gent que va amb cadira de rodes o simplement que estigui ferida... Serà de color verd, el color de l'esperança, de la natura, de l'amistat...
Aquesta màquina tendrà molts de botons de colors per donar alegria i en mig tendrà una finestra per veure com es fa el medicament i els seus efectes.
Ja m'he podat mans a la feina.
Dia 4 de març
He anat a la ferreteria a veure si trobava alguna cosa que em pogués servir pel meu invent.
Quina pena!! no he trobat res, estic molt deprimida i decebuda.
Dia 5 de març
M'he aixecat ara mateix, tota trasbalsada perquè he tingut un somni.
He somiat que la màquina ja estava feta i que funcionava. No sé si és veritat. Ho vaig a comprovar!!! i, sí la màquina funciona!!!
No sé qui ho ha fet, però la màquina està devora el televisor i funciona!!!.
Vaig corrent a la habitació 321 de l'hospital. Poso la màquina devora la padrina tot esperant que funcioni, esperam hores i hores... i de sobte la padrina es mou..., ja pot caminar..., ja pot xerrar..., ja me veu... quina alegria més grossa!!!
Dia 28 d'octubre
Soc famosa per haver creat una màquina que pot curar a les persones, encara que no sé qui l'ha creada.
Moltes gràcies a qui ho hagi fet.
Fin
.
-
27.04.2016 10:30
Puc ser qui vulgui ser el meu carnalval. Júlia Salom. 3r Primària
PUC SER QUI VULGUI SER EL MEU CARNAVAL
Qui sóc jo?
potser aquella abelleta
tan petita
de cara rodoneta
Qui sóc jo?
potser aquella pagesa
que du una cistella
encara busca la seva ovella
Qui sóc jo?
potser aquell pallasso
mentra dina
fa riure la padrina
Qui sóc jo?
potser aquella bruixa
amb el cabell arrissat
es descambuixa
Qui sóc jo?
potser aquella ovella
mentre es belluga
juga amb una eruga
Qui sóc jo?
Potser aquella xinesa
elegant
de perfecte bellesa
Qui sóc jo?
potser aquella elf de llargues orelles
que quan les veies
te'n reies
Qui sóc jo?
potser aquella “Pipi Calzas Largas”
que fent riure
sabia viure
Qui sóc jo?
potser aquell astronauta
que toca les estrelles
i juga amb elles
Qui sóc jo?
potser aquella “Campaneta”
inventora
que tothom l'adora
Qui sóc jo?
potser aquella tigre
ratllada
que pel bosc bada
Qui sóc jo?
potser aquella vaquera
ràpida amb el llaç
tot estirant tot el braç
Qui sóc jo?
potser aquella índia
que canta Nimba Calimba
quan juga a la timba
Qui sóc jo?
potser només soc jo
puc ser qui vulgui ser
puc ser-ho tot!
Per Pirimpunxi