L’EDAT D’OR. Olaya Álvaro, 1r A

09.02.2016 09:00

Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l’habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles. La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se'l mirava amb un somriure mofeta i l'aire de deixar-lo fer. "Si trenques res", pensava, "ja em sentiràs". Al cap d'una bona estona, li preguntà:

— Què et passa, ara? Què tens?

— He perdut la memòria i no la trobo enlloc! —Va respondre ell amb un rebuf.

La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d'aquest món.

— Que no ho veus infeliç —digué—, que la portes posada?

 

CALDERS, P. Tot s'aprofita

 

 

Va preguntar amb sarcasme la dona, imaginant-se la cara d’incrèdul que degué posar el seu marit. Però no va ser així.

— Però què fas dona meva? —va cridar tan fort i tan desesperat que va espantar al moix del veí— ajuda’m a cercar!

— Què estàs boig, home? —digué la dona perdent els nervis.

— No m’entens gaire... —de cop i volta la veu de l’home es va anar apagant. Per ell a l’habitació semblava que només existia una cosa, que mirava fixament.

No feia cas a res més, ni a la veu de la dona cridant ni al llibre que va caure de l’estanteria... Pareixia que per ell ja no existien.

— Què et passa? T’has quedat bocabadat amb alguna cosa o què? Eh? —seguia repetint la dona, ansiosa per obtenir una resposta coherent. Però l’home seguia sense moure’s, mirant per sobre l’espatlla de la seva dona, quiet. Uns quants segons després es va moure i va dir:

— Sí, és veritat que estic boig perquè no m’havia adonat que aquesta no és la…

— Què? —digué la dona amb cara d’incrèdula i tan desesperada que espantaria tota una bandada d’ocells.

— És clar, —amollà l’home amb una rialla— aquell quadre que hi ha darrere tu no existeix, a casa meva ja no el tenim. Va caure fa molt temps, mentre el nostre fill jugava amb la pilota, deu fer cosa de dos o tres anys —va explicar l’home tan tranquil que semblava que tenia tot el temps del món per explicar en detall cada aspecte del seu somni. En efecte, molt abans d’haver xerrat ja s’havia adonat que allò no era la seva vida real sinó un somni, millor dit, un malson. Va perdre la memòria? Si l’hagués perdut de veritat creus què se n’hauria adonat que sobrava el quadre?

 

Olaya Álvaro, 1r A

Volver

Encuesta

T'ha agradat "L'edat d'or"? Puntua

Votos totales: 12

Tema: L’EDAT D’OR. Olaya Álvaro, 1r A

  • Fecha: 17.02.2016 Autor: pep soler coll

    Asunto: el libro

    es muy interesante.

    Responder

  • Fecha: 16.02.2016 Autor: Elena Frau

    Asunto: Comentario

    Me ha gustado, es muy entretenida, enhorabuena.

    Responder

  • Fecha: 16.02.2016 Autor: Paula Balaguer

    Asunto: Mi opinión

    Me ha gustado mucho tu historia porque,desde mi punto de vista, tienes mucha imaginación y creatividad a la hora de desarrollar la historia. Además me parece muy curioso el lenguaje que has utilizado en los comentarios.

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: Irene

    Asunto: Enhorabuena

    una historia muy entretenida me gusta mucho!

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: Nadal

    Asunto: Felicidades

    Buen escrito Olaya me ha gustado.

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: Oscar Alvaro

    Asunto: Olé!!

    ME HA ENCANTADO, HERMANITA!!

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: fffff

    Asunto: ffffff

    nnkkjk kkkkk

    Responder

Nuevo comentario

Contacto

es liceu
cabana 31
marratxí
07141

2015/ Departament lletres. Es Liceu. Mallorca

Haz tu página web gratisWebnode