L’EDAT D’OR. Francesc Bover Rosselló, 1r A

04.02.2016 08:45

 

Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l’habitació.

Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles. 

La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se'l mirava amb un somriure mofeta i l'aire de deixar-lo fer. "Si trenques res", pensava, "ja em sentiràs". Al cap d'una bona estona, li preguntà:

— Què et passa, ara? Què tens?

— He perdut la memòria i no la trobo enlloc! —va respondre ell amb un rebuf.

La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d'aquest món.

— Que no ho veus infeliç —digué—, que la portes posada?

 

CALDERS, P. Tot s'aprofita

 

La dona va pensar que estava malalt i va anar a cridar el metge. L’home va cercar i cercar fins que va obrir un calaix i puuuum! Aquest se’l va empassar. Era un portal, un portal a una dimensió «dinosbots». Va aparèixer en un món ple de dinosaures robots. No era un lloc normal, era un lloc on, a més, tot estava fet d’or. Ell no sabia que feia allà així que va seguir cercant.

Va estar un dia sencer buscant com un boig però no va trobar res, ni la seva memòria, res. Caminant, caminant; cercant, cercant, va veure un dinosaure que li va semblar que dormia i va pensar que potser aquest s’hauria menjat la seva memòria. Si no, què hi feia allà? En acostar-s’hi va veure que no respirava i va decidir entrar dins el dinosaure a veure si la trobava. Va entrar dins la boca d’aquell animal robot i va veure el que semblava una persona. 

Mentre, la seva dona havia pujat a l’habitació per dir-li que es vestís, que anirien al psicòleg o alguna cosa així, no sabia que fer. Però quan va entrar-hi no el va trobar!

Al mateix temps, ell estava parlant amb aquella persona desconeguda que s’havia trobat. Després d’explicar-li tot allò tan estrany que li havia passat, va resultar que el que pensava que era un home era un gnom. No se n’havia adonat. Era un gnom màgic que vivia sol en aquell dinosaure mort des que era ben petit. Tenia altres creences, sempre havia viscut allà, aleshores, el va portar a un lloc que estava fet tot d’or, amb un llac d’or pur fus. El gnom va demanar a l’home que fiqués el cap allà dins perquè així es curaria. Era el llac Meravella. Quan l’home va ficar el cap pfspsfspsf, li va entrar or per totes bandes: per les orelles, pel nas, per la boca... Això va fer que el cervell de l’home tornàs d’or i d’aquesta manera va poder recordar-ho tot, tot, fins i tot el camí de tornada a casa seva. Però... al gnom li feia molta pena que se n’anàs perquè era l’única persona amb la que havia pogut parlar en tota la seva vida. Així, l’home va decidir endur-se’l a casa seva. 

Quan la dona va veure el seu marit es va posar contentíssima i li va fer una forta abraçada. Semblava que tenia el cap curat però... Quan va veure el gnom va pegar un crit i es va desmaiar de l’espant. Ara semblava que era ella que tenia el cap malament!

«Aaai... Això és l’edat!» va exclamar l’home rient.

 

Francesc Bover Rosselló, 1r A

Volver

Encuesta

T'ha agradat "l'edat d'or"?. Puntua

Votos totales: 10

Tema: L’EDAT D’OR. Francesc Bover Rosselló, 1r A

  • Fecha: 17.02.2016 Autor: Gabrie Angel Hurtado

    Asunto: Esta entretenido !!

    La historia esta bien narrada, y me gusta la idea de la dimension.

    Responder

  • Fecha: 16.02.2016 Autor: Marcos Mulet

    Asunto: Comentario

    Me a encantado la historia que as echo porque la as narrado muy bien me a gustado



    Responder

  • Fecha: 16.02.2016 Autor: Adri Madrigal

    Asunto: Opinión

    La historia esta muy bien narrada. Como bien han dicho, lo de la dimensión esta muy usado, pero por el resto, me a gustado la idea!

    Responder

  • Fecha: 11.02.2016 Autor: Arturo Rosselló

    Asunto: Opinión.

    Me ha gustado mucho, sigue así.

    Responder

  • Fecha: 11.02.2016 Autor: miguel angel alonso lopez

    Asunto: COMENTARIO DE TEXTO

    me ha parecido muy buena idea a pesar que soy el malo de la historia pero esta muy bien explicada. :) :)

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: Adrian Rodriguez

    Asunto: ESTA MUY BIEN

    Como dice Miguel Ángel Sánchez lo primero es copyright.Pero la historia esta muy bien echa.Ah,espero la segunda parte de la historia.

    !OK!

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: Miguel Angel sanchez

    Asunto: Opinion

    La história es un poco copyright por lo de la primera parte. Pero por otra parte me ha gustado la idea de coger un fragmento de un texto y seuirlo por libre . Me encanta el final de la historia ,enorabuena.

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: FRANCESC BOVER

    Asunto: Re: Opinion

    Gracias Ñañe xD

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: Julián Mir Moreno

    Asunto: L’EDAT D’OR

    El relato es muy original, pero como dice Patrick, lo de la dimension está muy usado.
    Me ha echo mucha gracia el final.
    Te doy buena nota

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: Patrick

    Asunto: Opinion

    Me gusta la parte en la que se va a otra dimensión por lo del tema del oro, por que es muy original pero lo de irse a otra dimension ya esta muy utilizado. Pero igualmente me ha gustado!! :)

    Responder

Nuevo comentario

Contacto

es liceu
cabana 31
marratxí
07141

2015/ Departament lletres. Es Liceu. Mallorca

Haz tu página web gratisWebnode