LA VEU MISTERIOSA. Oscar Delgado Medina. 2n A

01.02.2016 08:43

 

No sabria dir exactament com va començar, tot plegat. Em queda lluny i una mica boirós. Recordo, això sí, el que va passar el primer dia que vaig sentir una veu cridant 

Fins aquí, tot bé. M'acabava d'aixecar i algú cridava però em va resultar estrany perquè no hi havia ningú a casa meva. El meu pare i la meva mare havien anat a comprar i el meu germà era a ca un amic.Tenia molta por així que gosava anar a mirar que passava. Vaig esperar a que arribessin els meus pares per baixar a la sala. Aquest fet es va repetir durant un parell de dies i, sempre, quan jo em trobava tot sol a casa. Jo sempre feia el mateix, esperar a que arribés algú de la família i sortir del llit en aquell moment. Fins que un dia, vaig decidir canviar la història.

En escoltar la meva veu, vaig reunir el valor necessari i vaig sortir de la meva habitació. Per sorpresa meva, en obrir la porta, aquella no era casa meva, les parets eren de fusta vella, estava moblada amb vells armaris i sofàs... I allà es trobava ella, la Una altra vegada, vaig sentir que em cridava; «Óscar», deia tot el temps: «Óscar». I just en aquell moment, vaig saber de qui es tractava. Era el meu difunt oncle, que havia mort feia menys d'un mes, però, per què em buscava? No vaig tenir una gran relació amb ell i l'únic que en sabia era que la meva família s'havia enfadat molt amb ell perquè va córrer el rumor que havia venut un record familiar molt apreciat per tots.

Estava allà, el meu oncle em va mirar i just després va assenyalar un quadre que tenia penjat al menjador. Desprès, tot va desaparèixer i, en un tres i no res, em vaig trobar a casa meva un altre cop.

A partir d'aquell dia no vaig tenir més trobades amb aquell «espectre» però... què volia dir assenyalant el quadre? Dies més tard, vaig agafar les claus que guardàvem de casa seva i vaig partir a investigar.

En entrar en aquella casa inhabitada, tot estava igual que la que havia vist a la meva «visió», els mobles, les parets... Tot. I allà es trobava el quadre. Vaig estar una bona estona pensant què devia passar amb ell, fins que hi vaig caure. Vaig agafar el quadre i, efectivament, l'objecte familiar que pensàvem que havia venut es trobava allà, amagat. Suposo que, al ser un objecte tan valuós, l'oncle pensà que li podrien robar el va amagar i va morir sense poder dir-nos què n'havia fet. En agafar-lo, vaig veure una altra vegada al meu oncle, aquesta vegada donant-me les gràcies i jo li vaig respondre amb un gest amb la mà. En arribar a casa meva vaig entregar l'objecte als meus pares i quan em preguntaren que d'on l'havia tret els vaig dir que l'havia trobar sota el sofà de l'oncle, que li devia haver caigut sense adonar-se'n. Em van creure.

 

Óscar Delgado Medina, 2n A

 

Volver

Encuesta

T'ha agradat "La veu misteriosa"? Puntua:

Votos totales: 5

Tema: LA VEU MISTERIOSA. Oscar Delgado Medina. 2n A

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: Miquel angel

    Asunto: coment

    me gusta mucho la historia sigue asi

    Responder

  • Fecha: 10.02.2016 Autor: Jordi Colom Ruiz

    Asunto: Felicitaciones por el texto

    Me ha encantado tu texto por que tiene fundamento y argumento y la acción es buena,
    gracias por la lectura Oski.

    Responder

Nuevo comentario

Contacto

es liceu
cabana 31
marratxí
07141

2015/ Departament lletres. Es Liceu. Mallorca

Haz tu página web gratisWebnode