.

  • 27.04.2016 09:38

    EL CUINER DEL QUADRES. Salvador Mas. 3er B

    EL CUINER DEL QUADRES

    Salvador Mas 3er B, guanyador a la categoria A del certamen literari.odt

     

    La seva mare era una gran cuinera i des de ben petit li va ensenyar els secrets de la cuina; i el seu pare, un conegut pintor, li ensenyava el món de l'art...

    En Pere, cada dia, desitjava que acabés l'escola per arribar a casa seva i gaudir de les seves dues grans passions: cuinar i pintar.

    Amb la mare s'endinsava en un món ple de color, textures, aromes i sabors, dia rere dia anava descobrint els trucs i secrets que s'amaguen a la cuina, no perdia detall; i amb el pare, pintava utilitzant diferents tècniques i estils, deixava anar la seva imaginació per crear precioses obres d'art.

    Aquests moments, eren els que més li agradaven, poder compartir amb els seus pares l'afició per la cuina i la pintura i aprendre cada dia coses noves, el feien molt feliç; li agradava tant, que sabia que quan fos gran seria cuiner o artista; però encara no ho tenia decidit...

    Un diumenge, va voler donar una sorpresa als seus pares preparant-los el dinar; va anar a la cuina i va agafar els ingredients que necessitava per fer una crema de carabassí; en acabar, va pensar com podia fer que aquell plat fos més especial; i pensant, i pensant, va decidir decorar-lo esquitxant per sobre de la crema, nata i salsa de tomàtiga; com tantes altres vegades havia esquitxat pintura, amb el seu pare, per fer un quadre.

    Quan els pares van veure el plat; es varen quedar bocabadats; li digueren que pareixia un quadre de Jackson Pollock i a més a més estava exquisit.

    En aquell momenr se li va encencre la bombeta; en Pere va tenir la seva gran idea: Quan fos gran seria un cuiner que faria dels seus plats obres d'art!

    I així, va començar la seva aventura...

    En Pere, continuava anant a escola cada dia, continuava aprenent amb la seva mare i el seu pare, però, a més a més, sempre que podia, es ficava tot sol a la cuina i creava els seus plasts inspirats en els seus pintors preferits...

    Varen anar passant els anys i en Pere, va aconseguir el seu somni, va obrir un petit restaurant on la carta que oferia, eren noms de quadres de pintors famosos que el reproduïa a la seva cuina:

    - Croquetes “Marilyn Monroe”d'Andy Warhol.

    - Sopa “Nit estrellada” de Van Gogh.

    - Sandwich “Dona i ocell” de Joan Miró.

    - Fruita “Extremis” de Miquel Barceló.

    - Etc., etc.

    A mesura que passava el temps, en Pere anava agafant més confiança i seguretat i s'ho passava tan bé treballant, que va deixar anar, encara més, la seva imaginació i creativitat per fer el seus propis quadres a la cuina, afegint a la carta altres plats:

    - Amanida “Somni de colors” d'en Pere

    - Peix amb verdures a l'estil “Pocions i encanteris” d'en Pere

    - Gelat “La muntanya daurada” de'n Pere

    - Etc., etc.

    En Pere, mai va deixar de crear nous plats, la gent que anava es quedava sorpresa, obrien els ulls com unes taronges i badaven la boca com un peix. Aviat tothom va xerrar d'aquest petit restaurant i del seu gran xef; deien que era increïble, meravellós... i tothom el va batiar com “EL CUINER DE QUADRES”.

    Així que, ja ho saben amics, si qualque vegada volen fer un viatge per la vista i el paladar, el cuiner de quadres els convida al seu petit restaurant...

    PASSIN, VEGIN I TASTIN!!!

     

  • 16.04.2016 18:51

    Visions nul·les. Joan Rusech. 2n

     

    Visions nul·les

                No sabria dir exactament com va començar, tot plegat em queda lluny i una mica boirós. Recordo, això si, el que va passar el primer dia que vaig sentir el nom de na Joana i la intriga va començar en un recurs de malenconia que tenia en ella.

                Ella m'anava parlant mentre s'acostava, cada vegada ho sentia més fort, s'anava acostant cap a jo, però la veu se n'anava una altra vegada més enfora, s'atenuava al pas del temps fins a desaparèixer.  

                Les llàgrimes em creixien amb el pas del temps, regalimaven per les meves galtes fins a fregar el sentit de l'audàcia. Vaig obrir els ulls llagrimosos i en incorporar-me i enfocar les meves visions borroses, vaig veure una ombra al final del trajecte emboirat. L'ombra molt uniforme va desaparèixer en parpellejar per primera vegada, en aconseguir enfocar la meva vista.

                Era una carretera, una carretera emboirada sense fi, que als deu metres de la meva visió es feia nul·la. Jo seguia el camí, però quin camí? Estava amb dubtes però no em plantejava res en aquell moment, només pensava amb la veu de na Joana, que em donava voltes i voltes al cap.

                Vaig alçar el cap en veure el reflex en les meves ulleres, una llum dèbil que s'acostava. Amb una expressió enèrgica em vaig apartar fins a la vorera de la carretera però al girar-me per tornar a seguir aquella llum ja no hi era. Les meves esperances em van baixar (varen disminuir).

                Vaig seure a la vora, com que era l'únic lloc accessible en els meus pensaments bloquejats. En seure, esperava i esperava sense cap motiu, només volia que passés alguna cosa. Però a pocs segons de pensar allò vaig sentir una presència al costat meu. Al girar-me no vaig veure res. En tornar a la meva posició, un fantasma se situava a un metre meu, que em va dedicar un somriure, na Joana.

     

    Joan Riusech

  • 18.03.2016 10:48

    Mi querido diario. Oscar Álvaro. 2n C

     

    Hola, quienquiera que seas:

    Voy a escribir este ''relato'' por si alguien, algún día, logra leer estas palabras.

    Creo que pensaréis que mi historia será algo extraordinaria y trágica, puede que incluso sea eso lo que queréis, pero de donde yo vengo ( no del sitio del que finjo haber venido ), mi historia no tiene nada de especial si le quitamos la peculiaridad de que mi historia haya sido la única  que ha llegado a poder contarse.

    Yo, provengo originalmente de Hinnick ( Irlanda ), una ciudad pequeña y remota alejada del bullicio y autodestrucción de las demás ciudades del ''planeta'' ( si aún se puede llamar así) Tierra.

    Mi familia, una panda de exigentes y egoístas ( nada del otro mundo ), no me causó grandes problemas a diferencia de los borrachos e insensibles que tenían como padres la mayoría de mis amigos.

    Un día, mientras intentaba pasar desapercibido en aquella localidad sumida en el caos, divisé a unos adultos atacando a uno de mis compañeros de clase ( probablemente por una cuestión de dinero ).

    Al ver semejante injusticia, le lancé lo primero que vi en dirección al pecho del mencionado abusador con la mala suerte de darle en la cabeza. Lo maté. Tenía solo 13 años. Corrí, me daba igual el rumbo con tal de que los compañeros del vándalo ( probablemente tenía dos o tres, ya que al que acababa de matar era una de los grandullones de la cadena de supervivencia de la ''ciudad'', si es que se podía seguir considerando como tal) no me alcanzaran.

    Corrí y corrí, hasta que las piernas me dejaron de funcionar. Sabía que si volvía a mi  pueblo natal, me aniquilarían, me degollarían o cualquier otra barbarie por el estilo. También sabía que mi historia solo sería un punto en comparación con los desastres que habían pasado en mi ''ciudad'' el último mes.

    Y ''eso'' soy yo ahora, un chico con el alma sucia y vacía por haber matado a alguien, mientras reflexiono sobre como va a ser mi  nueva vida.

     

<< 1 | 2 | 3 | 4 | 5 >>

Actualitat

  • 07.06.2016 10:13

    Nit Literària 2016

    Després d’un curs sense Nit Literària, per circumstàncies que afectaven al grup d’actors que ens visiten des de fa uns anys, el Departament de Llengua ha tornat a organitzar aquesta activitat curricular. Els passats dijous, 26 de maig i 2 de juny, els alumnes de 1r i 2n d’ESO,...

  • 18.05.2016 17:28

    LLiurats els premis del III certamen literari de les cooperatives d’ensenyament

    Font:  www.esliceu.com  ”A la web de la Unió de cooperatives de treball associat de les Illes Balears, hi podeu trobar el següent text, acompanyat d’un bon grapat de fotografies: A les 11,00 hores de dissabte passat , 14 de maig , i dins la nostra fira Coop ART es varen lliurar...

 

Es Liceu literari

www.liceuliterari.com assumeix l'objectiu de fomentar la creació literària en català, castellà i anglès dels nostres alumnes

Si voleu col·laborar, ho podeu fer  enviant al correu de contacte, redaccio@liceuliterari.com,  els vostres suggeriments, comentaris, propostes de millora o informació sobre errors detectats. Penseu que durant un temps la pàgina estarà en construcció, així que serà fàcil trobar motius 

.

1 | 2 >>

Col·labora!!

Contacto

es liceu
cabana 31
marratxí
07141

 

Música de poetes

2015/ Departament lletres. Es Liceu. Mallorca

Haz tu página web gratisWebnode