.

  • 09.02.2016 09:00

    L’EDAT D’OR. Olaya Álvaro, 1r A

    Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l’habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles. La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se'l mirava amb un somriure mofeta i l'aire de deixar-lo fer. "Si trenques res", pensava, "ja em sentiràs". Al cap d'una bona estona, li preguntà:

    — Què et passa, ara? Què tens?

    — He perdut la memòria i no la trobo enlloc! —Va respondre ell amb un rebuf.

    La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d'aquest món.

    — Que no ho veus infeliç —digué—, que la portes posada?

     

    CALDERS, P. Tot s'aprofita

     

     

    Va preguntar amb sarcasme la dona, imaginant-se la cara d’incrèdul que degué posar el seu marit. Però no va ser així.

    — Però què fas dona meva? —va cridar tan fort i tan desesperat que va espantar al moix del veí— ajuda’m a cercar!

    — Què estàs boig, home? —digué la dona perdent els nervis.

    — No m’entens gaire... —de cop i volta la veu de l’home es va anar apagant. Per ell a l’habitació semblava que només existia una cosa, que mirava fixament.

    No feia cas a res més, ni a la veu de la dona cridant ni al llibre que va caure de l’estanteria... Pareixia que per ell ja no existien.

    — Què et passa? T’has quedat bocabadat amb alguna cosa o què? Eh? —seguia repetint la dona, ansiosa per obtenir una resposta coherent. Però l’home seguia sense moure’s, mirant per sobre l’espatlla de la seva dona, quiet. Uns quants segons després es va moure i va dir:

    — Sí, és veritat que estic boig perquè no m’havia adonat que aquesta no és la…

    — Què? —digué la dona amb cara d’incrèdula i tan desesperada que espantaria tota una bandada d’ocells.

    — És clar, —amollà l’home amb una rialla— aquell quadre que hi ha darrere tu no existeix, a casa meva ja no el tenim. Va caure fa molt temps, mentre el nostre fill jugava amb la pilota, deu fer cosa de dos o tres anys —va explicar l’home tan tranquil que semblava que tenia tot el temps del món per explicar en detall cada aspecte del seu somni. En efecte, molt abans d’haver xerrat ja s’havia adonat que allò no era la seva vida real sinó un somni, millor dit, un malson. Va perdre la memòria? Si l’hagués perdut de veritat creus què se n’hauria adonat que sobrava el quadre?

     

    Olaya Álvaro, 1r A

  • 05.02.2016 10:41

    Mi relación con Harry Potter II. Óscar Álvaro Hernández. 2n B

               ¡¡HABÍA ENTRADO EN EL LIBRO!!

                Ahora me encontraba entre una encrucijada de la que no podía despertarme. Intenté recordar lo máximo sobre lo que ocurría en el volumen mencionado en la primera parte de este relato. Según recordaba del escrito, me encontraba en el callejón Diagón, lugar donde todos los magos, brujas y otros seres mágicos hacen su lista de la compra, lista que puede contener desde las típicas escobas y pociones, hasta casas o ranas de chocolate.

                También recordaba que el dicho barrio estaba compuesto de un banco  mágico llamado Gringott's, (banco apodado por el duende Gringott) que, con un poco de suerte, podría ''coger prestado'' un poco d

    The Jacobite steam train passing over the Glenfinnan Viaduct at the head of Loch Shiel, Lochaber

    e dinero mágico para reemprender mi nueva vida como mago. Desgraciadamente, cualquier potterólogo (amante de la saga de Harry Potter) sabe que Gringott's está custodiado por duendes, unos seres mágicos con la capacidad de detectar si una persona es NO mágica o ''muggle'' (nombre usado de forma peyorativa entre los magos para referencia de los humanos no mágicos), así que tenía un porcentaje remotamente pequeño de poder conseguir mi objetivo y acabarlo CON VIDA.

                Primeramente, anduve en busca de robar una varita de algún mago despistado para que nadie sospeche de que mi sangre no era mágica. Cuando tuve cumplido mi primer objetivo, atraqué a un joven mago para robarle su atuendo mágico y desprenderme de la poca sospecha que podrían tener los duendes que custodiaban el dicho banco. Teniendo cumplido mi segundo objetivo, entré finalmente al banco de Gringott's con la difícil intención mencionada primitivamente.

                 Seguidamente, me dirigí al duende jefe del banco, un ''hombre'' pequeño y encorvado llamado Griphook, y le dije:

                - Buenos días, quisiera abrir mi cámara.- Le dije a Griphook de la forma más ''mágica'' posible.

                - Nombre, por favor.- Me contestó Griphook sin mirarme a la cara con una de las voces más roncas que había oído en mi corta vida.

                - Peter Pewdiepie. - Era el nombre de la persona a la que le robé la varita en el callejón Diagón.

                -Claro. Posee usted la llave.

                -El qué?

                -La llave, Sr. Pewdiepie, sirve para abrir su cámara, sin ella le será imposible acceder a ella.

                -No creo que sea necesaria.-¡Me había olvidado de la llave! Afortunadamente, tenía preparado un plan B por si ocurría una cosa semejante a esta. Cogí la varita robada y mencioné junto al movimiento de varita asignado, el encantamiento ''Imperius'', encantamiento que manipula a cualquier persona, animal o cosa.

                -Muy bien Sr. Pewdiepie, ya puede ir a su cámara.- Contestó Griphook , con una voz muy aguda.

                posteriormente, llegué a la cámara correspondiente a mi llave con la intención de hacerme con la mayor cantidad de dinero posible sin que nadie sospeche, 14  galeones de oro,  34 sickles de plata y 46 knuts de bronze (94,62 en euros ).

                Al salir del mencionado banco, fui a adquirir un asiento en el ''Jacobite stream train'', un tren que sale del andén 9 3/4 de la estación londinense King’s Cross para llevar a los alumnos al colegio Hogwarts.

                Y ese soy yo ahora, un don nadie en un raído asiento de tren esperando para soñar despierto mi único y gran sueño, estudiar en la escuela de mágia y hechizería de Hoghwarts.

     

  • 05.02.2016 10:19

    LES MIL BALES. Oscar Álvaro Hernández.2n B

    No sabria dir exactament com va començar, tot plegat. Em queda lluny i una mica boirós. Recordo, això sí, el que va passar el primer dia que vaig sentir el nom de Les mil bales.

    Fa uns dies algú em va donar una d'aquestes lliçons que són difícils d’oblidar. Em va parlar de les mil bales. Deixa’m que t’ho expliqui...

    Aquesta persona era un home d’edat avançada anomenat Oriol. N’Oriol era una persona magra, amb una cara característica, formada per un prominent nas i uns dels ulls més petitons que havia vista a la meva vida. Possiblement, n’Oriol de jove fou atractiu però les arrugues li havien passat factura, com a tota la gent de la seva edat.

    No obstant això, encara conservava aquella espurneig als ulls que tenen les persones que han viscut grans experiències. En fi, n’Oriol em va preguntar si la feina em llevava molt de temps al final del dia. «No m’importa quant et paguen per la teva feina – em va dir– però és una pena que hagis d'estar tant de temps fora de casa».

     .  Canica Metodo

    «És molt seriós pensar que una persona hagi de treballar tantes hores al cap de la setmana per sobreviure». Em va parlar sobre les prioritats de la vida i, llavors, em va explicar la seva teoria sobre les mil bales. La mitjana de vida d’una persona és d’uns 75 anys aproximadament. Els dissabtes d’un any sumen 52 dies. Així que, multiplicant 75 per 52, el resultat és 3.900 dies: el nombre de dissabtes que una persona ha de tenir en tota la seva vida. «Tinc 55 anys –em va confessar aquesta persona– i, ara per ara, ja he viscut més de 2.800 dissabtes. Em vaig posar a pensar que, si arribava als 75 anys me’n quedarien uns mil més per gaudir. Així que vaig anar a una botiga de joguines –em va explicar– i em vaig omprar 1.000 bales». Va dir que les havia portat a casa i les havia posat dins un gran envàs de plàstic. Cada dissabte, a partir de llavors, ha estat agafant una bala per cada dissabte i l’ha llençat.

    D’aquesta manera va descobrir com disminuïen les bales i va comprovar que no hi ha res com veure com s’esgota el teu temps per començar a decidir les prioritats de la teva vida.

    Finalment, em va confessar que, aquell matí, havia agafat la seva última bala i que tot el que havia de viure a partir d’aquell moment, seria un dia més de regal. No cal esperar a tenir molta edat per adonar-se del regal que és cada dia. I, si hi ha alguna cosa que tots podem fer servir és una mica més de temps.

    Aquesta conversa que vaig tenir amb ell, em va fer pensar molt. Aquell dissabte, jo havia planejat treballar tot el dia però, no ho vaig fer. Era dissabte! En comptes d’això, vaig pujar les escales i vaig despertar al meu company amb un petó. Li vaig dir que aquell matí el convidava a esmorzar i a passar el cap de setmana fora de la ciutat. Feia temps que no feia una cosa així... Ah! I, aquest dia, vaig comprar algunes bales...

<< 3 | 4 | 5 | 6 | 7 >>

Actualitat

  • 07.06.2016 10:13

    Nit Literària 2016

    Després d’un curs sense Nit Literària, per circumstàncies que afectaven al grup d’actors que ens visiten des de fa uns anys, el Departament de Llengua ha tornat a organitzar aquesta activitat curricular. Els passats dijous, 26 de maig i 2 de juny, els alumnes de 1r i 2n d’ESO,...

  • 18.05.2016 17:28

    LLiurats els premis del III certamen literari de les cooperatives d’ensenyament

    Font:  www.esliceu.com  ”A la web de la Unió de cooperatives de treball associat de les Illes Balears, hi podeu trobar el següent text, acompanyat d’un bon grapat de fotografies: A les 11,00 hores de dissabte passat , 14 de maig , i dins la nostra fira Coop ART es varen lliurar...

 

Es Liceu literari

www.liceuliterari.com assumeix l'objectiu de fomentar la creació literària en català, castellà i anglès dels nostres alumnes

Si voleu col·laborar, ho podeu fer  enviant al correu de contacte, redaccio@liceuliterari.com,  els vostres suggeriments, comentaris, propostes de millora o informació sobre errors detectats. Penseu que durant un temps la pàgina estarà en construcció, així que serà fàcil trobar motius 

.

1 | 2 >>

Col·labora!!

Contacto

es liceu
cabana 31
marratxí
07141

 

Música de poetes

2015/ Departament lletres. Es Liceu. Mallorca

Haz tu página web gratisWebnode